La cura de la higiene del nadó

És necessari que l’adult toqui a l’infant amb mans dolces, mans que esperen resposta i que estan sempre disposades a rebre-la. Anna Tardos

Hola de nou! En aquest nou post m’agradaria molt compartir amb vosaltres una reflexió sobre els moments que tenim cura del benestar de l’infant, ja que en el dia a dia a casa, a l’escola… hi ha moltes situacions i espais on ens relacionem amb l’infant i el seu cos per poder atendre el seu benestar físic, afectiu, emocional…

Tal i com vam veure al post  “La importància d’establir relacions de confiança amb l’adult, per tal que l’infant pugui explorar l’entorn amb seguretat”, l’infant té unes necessitats vitals d’afecte, d’autonomia, d’alimentació, d’higiene, de moviment, de descans… que repercuteixen en el seu benestar. Tenir-les satisfetes serà el que li permetrà poder-se relacionar amb el món que l’envolta de forma segura. Menjar, dormir, mocar-se, canviar el bolquer… són uns moments molt íntims i molt personals i convé pensar-los i oferir-los amb molta cura.

Fotografia extreta d’Internet

Seguint amb aquesta importància d’establir relacions de confiança entre l’adult i l’infant per tal que pugui sentir-se segur, en aquest post m’agradaria centrar-me més en la higiene, vinculada a aquells moments especials de contacte amb la intimitat del nadó. Per fer-ho, m’agradaria compartir amb vosaltres reflexions que he anat elaborant com a mestra, però també com a persona, a partir del que he anat aprenent al costat dels infants, de les seves famílies, de les companyes d’equip, de la formació i dels pensaments que han anat compartint des de fa molts anys diferents persones que són referents en el món de l’educació dels infants en els seus primers anys de vida.

Una de les mirades que més m’ha influenciat en aquest sentit, és la d’Emmi Pikler i les persones que formaven i formen part de la Institució Lóczy de Budapest, de la qual us en parlo en el post citat anteriorment. Quan comences a llegir i endinsar-te en la seva mirada, no pots evitar que t’atrapi la gran sensibilitat, cura i respecte envers la relació que estableixen amb l’infant, sobretot en aquests moments més íntims.

Fotografia extreta d’Internet

Per començar a endinsar-nos en el tema, m’agradaria deixar-vos l’enllaç d’aquest vídeo en el que podeu observar com l’educadora es relaciona amb l’infant per canviar-li el bolquer. Us convido a escoltar i parar especial atenció en com agafa el nadó del bressol, el to de veu que fa servir per parlar-li (malgrat que el vídeo és amb húngar, podem escoltar el to de la veu de l’educadora), els gests, com busca la seva mirada, l’escolta, l’espera…: https://www.youtube.com/watch?v=H0SZ2yIrOPg

Com hem pogut veure al vídeo, des de que neix el nadó en el moment del canvi de bolquers, de desvestir-lo o vestir-lo, banyar-lo, mocar-lo… ens apropem a ell i el seu cos tocant-lo amb molta delicadesa, suavitat, tendresa… Pel nadó és un moment molt íntim i personal, en la qual convé tenir la màxima cura de les mans que s’apropen al seu cos i a la seva intimitat. A vegades durant aquests primers contactes el nadó manifesta plor, rigidesa, neguit… però a poc a poc, acompanyant-lo de forma relaxada, utilitzant un to de veu càlid i gests suaus, intentant no augmentar la rapidesa dels nostres moviments degut al neguit que ens pot suposar el seu plor, veurem com es va relaxant i va vivint amb més calma aquests moments.

A més a més, per tal que pugui anar relaxant-se a poc a poc i sentir-se segur mentre tenim cura del seu cos, és important que pugui anar sabent el que vindrà en cada moment, establint amb el nadó una relació de qualitat, respecte i escolta, parlant-li buscant la seva mirada, procurant fer les accions des del davant, anticipant amb la veu el que anem a fer i esperant la seva resposta abans de fer algun moviment, respectant així els seus processos vitals. D’aquesta manera, el nadó pot sentir que es tenen presents i s’escolten les seves necessitats, ja que tal i com ens diu Guillem SalvadorUn es construeix a partir de la mirada de l’altre.

Fotografia extreta d’Internet

Aquest contacte corporal li proporcionarà informació que rep a través del cos de l’adult que en té cura. El tacte amb la pell amb el nadó, serà un dia el tacte a les paraules, la manera en com poder acollir a l’altre, la manera en com direm les coses… Dediquem, doncs, molta atenció en comunicar-nos amb l’infant a través dels gests i la paraula suau que acull i embolcalla l’infant:

La veu de l’adult hauria d’embolcallar l’infant com l’aigua calenta. Emmi Pikler

Mentre tenim cura del seu cos, procurem viure un plaer compartit, una relació agradable i significativa de viure junts el que li passa a l’infant. Tenim tota l’atenció en el que estem fent, compartint un diàleg corporal que deixarà empremtes en la seva memòria:

Desenvolupar amb ell, des de ben petit, una comunicació a través de la mirada, el tacte, els gests i la paraula, en què l’adult no és l’únic iniciador de la interacció. L’adult es deixa guiar pels senyals i les manifestacions del bebè. Hi respon, els reforça i els dóna un sentit. Això enforteix no solament la seguretat afectiva de l’infant, sinó també la presa de consciència d’ell mateix com a persona amb ple dret. Per aquest fet, les estones de cura corporal esdevenen per l’adult més precioses. Judit Falk

Així el nadó tindrà ganes de repetir l’escena (l’empremta dels gests, del contacte, de les accions…) que ha anat interioritzant amb la seva relació amb l’adult i, d’aquesta manera, per ell mateix, podrà anar sent cada vegada més partícip quan així ho desitgi, ja que l’adult el considera com un company o col·laborador actiu. Si per exemple, cada vegada que li traiem la màniga de la samarreta l’avisem: “t’agafo el braç i suaument et vaig traient la màniga de la camisa” i mentre li diem esperem uns instants la seva resposta, amb el pas dels dies serà ell mateix qui ens ofereixi el braç quan li demanem que ens el doni per poder treure el seu braç de la màniga. Més endavant, ho podrà fer sol quan ho desitgi.

Fotografies extretes d’Internet

En aquests moments d’higiene, també procurem tenir la cura d’oferir-li un ambient amable i agradable d’acord a les seves necessitats, tenint present la seguretat, la sonoritat, les olors, els colors… La cura d’un espai de referència que permeti al nadó saber que aquell és el lloc on tindrem cura de la seva higiene. Podem procurar pensar aquest espai en com ens agradaria que fos per nosaltres per tal de sentir-nos a gust i embolcallats.

Per poder facilitar la comunicació, és important que aquest espai estigui lliure d’interferències (mòbils penjats a sobre del canviador, joguines…), ja que hem de pensar que durant aquest moment no busquem “distreure” l’infant i acabar el més aviat possible, sinó dedicar tot el nostre temps i atenció a comunicar-nos amb ell acollint i acompanyant les seves necessitats, convidant-lo a participar amb nosaltres.

Procurarem també tenir al nostre abast tots els materials que puguem necessitar: un gibrell amb l’aigua tèbia, l’esponja o la manyopla, la tovallola, els objectes personals de l’infant (roba, bolquer, cremes…)… Ja que d’aquesta manera no haurem d’anar aturant el canvi o el bany per agafar els elements i podem estar en tota la nostra atenció en el que estem fent.

Abans d’agafar en braços al nadó per anar al canviador, al bany… o bé per convidar a l’infant que ja es desplaça, sempre l’avisarem, perquè pugui anticipar què passarà i així oferir-li seguretat. En els primers mesos, intentarem agafar-lo sempre de manera que no perdi mai l’equilibri i que no s’espanti. Sempre és millor que l’agafem de cara per tal que ens pugui veure. El deixem amb suavitat al canviador amb la posició que més còmode li és per ell (si és estirat comencem per l’esquena i anem pujant), tenint present el seu temps, ritme i moment evolutiu en que es troba. També l’anirem desvestint per tal de deixar-lo el més còmode possible i es pugui moure amb més llibertat.

Fotografia extreta d’Internet

Per poder respectar aquesta participació de l’infant i desig de moviment, des de Lóczy s’utilitzen uns canviadors de fusta amb barrots al voltant per tal que sigui segur per l’infant que desitja moure’s i també per delimitar l’espai on farem el canvi. D’aquesta manera, els barrots li permetran poder-se moure segons el que necessiti en aquell moment: girar-se, aixecar-se, agafar-se per aixecar les cames… Així, el nadó sentirà que l’adult que en té cura confia amb ell, que li permet fer, li dóna el temps que necessita per poder moure’s i respondre als gests de l’adult amb una actitud cooparticipativa entre abmdós:

Cooperar, participar en les diferents operacions, vol dir, en el fons, que l’infant respon amb els seus propis moviments al requeriment o als gestos que ja ha començat l’educadora. Però, per fer això, el nadó necessita temps. Els petits no es poden preparar per als moviments que se succeeixen a un ritme ràpid i, encara més, són ben incapaços de respondre-hi.  Anna Tardos

Fotografia extreta d’Internet de la Web “Almenara equipaments: http://almenara-equipamientos.com/productos/cambio/cambiador-pikler-caminantes/

Aquest canviador té unes dimensions determinades (85 cm d’altura, 65 cm de fons i uns 85-90 cm d’amplada), que són les que permeten poder fer el canvi de bolquers situant l’infant de cara a nosaltres i així facilitar la comunicació i relació de la qual hem anat parlant al llarg del post. A sobre s’hi posa un matalàs d’escuma dura de les mides del canviador, d’uns 1-2 cm d’alçada com a molt, per facilitar que el canvi sigui més agradable que situant el nadó sobre la fusta, a la vegada que la seva rigidesa, evita que l’infant s’enfonsi i, d’aquesta manera, pugui moure’s amb més llibertat.

Fotografia extreta d’Internet de la Web “Almenara equipaments: http://almenara-equipamientos.com/productos/cambio/cambiador-pikler-caminantes/

Aquest canviador va evolucionant d’acord amb les necessitats de l’infant, de tal manera que, quan s’aixeca movent-se amb molta habilitat pel canviador, s’ofereix la taula de vestir. Per fer-la, podem situar el canviador de baranes sobre una superfície més baixeta i nosaltres asseure’ns en una banqueta davant d’ell. D’aquesta manera, ens situem a la seva alçada i podem seguir mantenint aquesta relació de coparticipació entre ambdós i tenir cura del seu cos, el seu nas, la seva cara… amb més proximitat. Si féssim el canvi al canviador més alt explicat anteriorment, ens adonarem com l’infant ens queda més alçat quan es posa dret i no podem arribar tant fàcilment a cercar la seva mirada i atenció. Mantenir les barres del canviador, ens permetrà seguir delimitant aquest espai oferint així un espai de referència on seguim indicant quina és la seva funció. A més a més, baixar-lo també li permetrà pujar-hi ell sol si hi col·loquem una banqueta o una petita escala al davant.

Finalment, per tenir cura de la higiene dels infants que ja tenen molt domini de la marxa i el moviment del seu cos molt adquirits, podem convidar-los a canviar-se el bolquer al terra. Per fer l’espai més càlid i notar el terra més agradable, podem col·locar una estora, catifa impermeable, tovallola… i situar-hi una banqueta que els ajudarà a poder asseure’s per vestir-se o desvestir-se. L’adult segueix estan present a prop seu, comunicant-se, acollint i acompanyant les necessitats de l’infant.

Tant amb la taula de vestir, com si fem el canvi a terra, és important que l’infant segueixi portant roba còmoda per poder facilitar-li el moviment. També és important seguir traient la roba (pantalons, mitges…) per tal que pugui estar el més còmode possible.

Per acabar, m’agradaria citar unes paraules que en unes Jornades ens va dir l’educadora Èlia Martínez Cava i que podem recuperar sempre tinguem cura d’un nadó:

Què necessita un nadó per viure, créixer i desenvolupar-se? Un adult que el miri, l’acompanyi, el sostingui, el miri, el pensi…

Fotografia extreta d’Internet

A continuació comparteixo amb vosaltres bibliografia de llibres i articles que considero molt interessant per poder reflexionar amb profunditat sobre el tema del post d’avui:

Llibres:

 

Falk, Judit. Esperando al bebé. Barcelona: Octaedro: Rosa Sensat, 2002

 

 

 

Falk, Judit (ed.). La conquesta de l’autonomia. Barcelona: Rosa Sensat, 2005 (Temes d’Infància; 49)

 

 

 

Falk, Judit. Lóczy, escoltar els infants. Barcelona: Col·lecció “Temes d’in-fàn-ci-a. Educar 0-6 anys”, 58, 2008

 

 

 

 

David, Miriam; Appell, Geneviève. Lóczy, una insólita atención personal. Barcelona: Octaedro / Rosa Sensat, 2010

 

 

 

 

Asociación Pikler-Lóczy de Hungria. Bañando al bebé. El arte del cuidado. Budapest: 2013

 

 

 

Articles:

Barbosa, Carmen. “la vida quotidiana”. In-fàn-ci-a, núm 190 (2013), p. 14-20.
Tardos, Anna. “Junts, nadó i adult”. In-fàn-ci-a, núm 188 (2012), p. 23-25.
Morgandi, Tiziana. “Les activitats quotidianes”. In-fàn-ci-a, núm 185 (2012), p. 12-15.
Falk, Judit. “Els fonaments d’una veritable autonomia en els infants petits”. In-fàn-ci-a, núm 163 (2008), p. 14-21.
Falk, Judit. “L’estabilitat per la continuïtat I qualitat de les atencions i relacions”. In-fàn-ci-a, núm 121 (2001), p. 7-14.
“La mà de l’educadora”. In-fàn-ci-a, educar de 0 a 6 anys.  núm.11. 1992
Christine Schuhl. “La dolça violència de les pràctiques professionals”. In-fàn-ci-a, educar de 0 a 6 anys.Núm.172, 2010.

Espero que us hagi agradat el post d’avui! Ja sabeu que per qualsevol cosa podeu deixar un missatge o escriure un email a petitescreacionsmp@gmail.com .

Una abraçada!

Marta

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s