La llibertat de moviment de l’infant

 Bona tarda!

Avui és el dia Internacional del joc i, per aquest motiu, m’agradaria fer una nova entrada al blog. Tal i com vaig fer en l’anterior “La importància d’establir relacions de confiança amb l’adult, per tal que l’infant pugui explorar l’entorn amb seguretat”, avui seguiré fent referència a la infància i al joc, concretament compartiré reflexions sobre l’evolució motriu de l’infant i la seva llibertat de moviment. Ja que parlar de joc és parlar de moviment, doncs a través del moviment l’infant es manifesta a ell mateix, la seva vida psíquica, la seva relació amb els altres, les seves necessitats… Es descobreix a sí mateix, el món exterior i els altres. Tal i com va dir la pediatra Hongaresa Emmi Pikler, l’adult ha de permetre que l’infant pugui conquerir el moviment amb autonomia, amb el poder de moure’s en llibertat, ja que creiem que l’infant és una persona amb drets des del moment del naixement, com el dret a la llibertat, que és actiu des del primer moment de vida, capaç de fer i potent. 6615a69fcd42c684c1c11ac7dc699e27 Per garantir que l’infant senti aquest desig de moure’s amb llibertat i explorar l’entorn amb seguretat, tal i com vam veure a al primer post dedicat als infants, és molt important que l’infant visqui l’oportunitat d’establir relacions afectives de qualitat i de confiança amb les persones que l’envolten. El contacte pell a pell amb els adults propers, la relació de confiança, d’empatia, d’escolta, de respecte, de calidesa…, la cura d’oferir-li un ambient amable i agradable d’acord a les seves necessitats, tenint present la sonoritat, les olors, els colors càlids… Gràcies al moviment l’infant és capaç d’adquirir el domini postural i de desplaçar el seu cos. Utilitzant les mans, els peus, les cames…. pot modificar la realitat, crear, construir… Per l’infant, el moviment representa la base de les representacions mentals, del llenguatge i també de les emocions. 2815d989e2e80ae7be845c04044d4e50 Durant els primers anys de vida, l’infant anirà vivint canvis a nivell motriu, viurà una evolució motriu. El moviment és un despertar que va del cap als peus: des del moment del part, l’infant començarà a relacionar-se amb l’entorn a través del contacte corporal amb els adults de referència. A poc a poc, per relacionar-se amb l’entorn, també anirà descobrint el seu propi cos i anirà adquirint el domini de l’eix corporal fins a arribar a caminar. La pediatra Emmi Pikler, al seu llibre “moverse en libertad” (al final del post trobareu la referència) ens va parlar molt de la importància d’aturar-nos a observar atentament i respectar el procés motriu que viu l’infant. Emmi Pikler ens deia que durant aquest procés l’infant passa per diversos esquemes que l’ajuden a passar d’un moviment a l’altre: panxa enlaire movent braços i cames, girar-se de costat (relacionat amb el sentit de l’equilibri), bocaterrosa, rastreig (és molt important tocar amb la panxa a terra per notar tot el cos), semi assegut (s’aixeca del terra, mantenint-se de costat), gateig sobre els genolls (suposarà combinar la mà dreta amb la cama esquerra i els hemisferis del cervell), seure i mantenir-se assegut (fet que significarà tenir conquerida la columna vertebral), aixecar-se en forma de gateig sobre els peus, agenollar-se, aixecar-se agafant-se, fer els primers passos agafant-se, aguantar-se amb les cames flexionades i posar-se dret sense agafar-se, finalment caminar, córrer, saltar… 556113_orig Emmi Pikler també va ressaltar la importància que l’infant conquereixi tots aquests moviments per ell mateix, ja que sinó ha de fer una força per la qual no està preparat i es creen unes tensions musculars. Cada infant és únic i diferent, per això la seva evolució dependrà del seu ritme i assolirà les diverses fites a nivell motriu quan estigui preparat. L’infant ha de poder conquerir el moviment amb autonomia, amb el poder de moure’s en llibertat, doncs arribar-hi per si sol li proporciona seguretat i li permet recuperar els moviments que ha après per ell mateix per passar d’un esquema a l’altre. Ho pot fer acompanyat d’un adult que n’és conscient, escolta i observa aquests moviments, sense donar pressa a l’infant per adquirir un nou domini motriu, sinó que espera que sigui l’infant el qui sent la seguretat necessària per arribar a una determinada posició (assegut, dret…). No és l’adult el qui provoca el moviment, sinó que és l’infant qui va provant fins arribar a aconseguir el domini motriu. Per exemple: un adult pot ajudar a un infant a pujar a una estructura, però és millor que ho faci l’infant per ell mateix prenent consciència dels moviments del cos necessita per pujar. e20c6fac77f445b5b86f9dc25ad20dc8 Podem oferir llibertat de moviment a l’infant, donar-li aquest anar fent sense presses, en la mesura de les seves possibilitats, confiant en l’entorn (vetllant sempre per la seguretat de l‘infant distingint aquelles situacions que suposin un perill), en creure que és capaç de ser conscient del que pot fer (enfilar-se fins on necessita) i, per tant, acompanyar-lo permetent que sigui l’infant qui es mogui amb llibertat. Poder escoltar, observar i estar a prop per si necessita la mà d’un adult que l’ajuda, però només si la necessita i la demana. La roba còmode ho permet amb més facilitat. 6991776514fdd4d2cbc2399c392353bc Permetre a l’infant enfilar-se, que corri, que provi nous reptes, oferir-li nous reptes per tal que sempre pugui superar-se i anar endavant… ja que tot això reflectirà més endavant en el seu llenguatge (El moviment de tot el cos tindrà a veure, també, amb el moviment de la boca, la modulació, entonació, vocalització). Afavorir espais i temps que permetin i fomentin el moviment. El cos és el que desperta el cervell, si el cos està despert el pensament també estarà despert. També és bo poder oferir a l’infant la possibilitat de trobar-se amb diferents pesos, ja que li pot indicar els propis límits del cos, poder percebre on comença i on acaba. 2374d286587c8ece77ebc215870d35d7 Així doncs l’infant necessita reptes motrius, espais i materials interiors i exteriors que li permetin enfilar-se (rampes, escales, calaixos de fusta, arbres…), pujar, baixar, saltar, entrar, sortir, arrossegar-se… per sentir que és capaç de fer aquell moviment i de superar-se. Amb tot això, fem del moviment una font de plaer essencial per al seu desenvolupament global,  l’infant es troba amb ell mateix i descobreix les seves possibilitats amb el plaer de moure’s amb llibertat, conquistant els nous aprenentatges per ell mateix. 3638afa55bc5078c7229aa5969f3b730 Al llarg del desenvolupament dels seus moviments, l’infant aprèn no només a girar-se de panxa o a donar tombs, anar de quatre grapes, aixecar-se o caminar, sinó que també aprèn a aprendre.
Aprèn a estar ocupat amb alguna cosa, a agafar interès per alguna cosa, a provar, experimentar. Aprèn a superar dificultats. Aprèn a conèixer l’alegria i la felicitat, les quals signifiquen el seu èxit, és a dir, és el resultat de la seva pròpia i pacient constància”. Emmi Pikler 002 Per acabar us deixo l’enllaç d’un vídeo que crec que mostra tot el que he volgut compartir amb vosaltres en aquest post, es veu un infant com va explorant els seus moviments, a l’espai i els materials, amb llibertat de moviments: https://vimeo.com/64092973   Nota: totes les fotografies del post les he tret de l’aplicació Pinterest.   Bibliografia:  Emmi Pikler. Moverse en libertad. Desarrollo de la motricidad globalNarcea S.A. ediciones: Madrid, 2009.

Us convido a participar d’aquesta entrada i poder compartir les vostres reflexions, dubtes…!.

Ens llegim!!
Marta
Anuncis

5 thoughts on “La llibertat de moviment de l’infant

  1. Retroenllaç: Petites Creacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s