La importància d’establir relacions de confiança amb l’adult, per tal que l’infant pugui explorar l’entorn amb seguretat

Bona tarda!

Tal i com us explico a la presentació del blog, sento vocació pel món dels infants i, per aquest motiu, volia incloure en aquest espai reflexions al voltant de la infància que ens poden ajudar a parlar-ne. Us convido a participar-ne i poder compartir la vostra experiència i així crear un espai d’intercanvi!.

En aquest primer post que m’agradaria dedicar als infants és per parlar del joc, concretament de la importància i la necessitat d’establir relacions afectives de confiança i de qualitat amb l’infant, per tal que senti la seguretat necessària per poder explorar l’entorn que l’envolta i, per tant, jugar. Són reflexions que ens poden ajudar en l’àmbit familiar, però també en altres espais que acullen a l’infant (escoles bressol, espais familiars…).

Així doncs, a partir d’aquest post, n’aniré escrivint més sobre el joc de l’infant des de que neix fins que comença a representar com entén la vida que l’envolta a través de la fantasia, la imaginació… Fent referència a l’ambient que acompanya aquest joc parlant de la sonoritat, els colors, les olors, de l’espai i els materials (tal i com es pot veure a la següent imatge escollida del Pinterest), així com també de l’acompanyament de l’adult.

d9bc1f7ee40621287ecc931cc7217c7e

El joc forma part de la condició de l’ésser humà i serà la principal activitat de l’infant. Entenem que l’infant des del primer moment de vida, és una persona activa, potent i capaç de fer. A poc a poc a través del joc, amb tota llibertat descobreix i explora l’entorn que l’envolta interactuant espontàniament amb les persones i els objectes. El joc és la manera que té per conèixer i aprendre, expressant les seves aptituds, interessos i la curiositat per descobrir.

Per poder desenvolupar aquesta interacció amb les persones, l’espai i els objectes, és molt important que l’infant estableixi relacions afectives de qualitat amb les persones que en tenen cura. Ja que de la bona qualitat d’aquesta relació, en dependrà la seva seguretat per explorar i descobrir.
De la importància d’aquestes atencions de relació de qualitat, la pediatra Hongaresa Emmi Pikler (1902-1984) ens va deixar grans aportacions. I és partir de les seves reflexions, de la pràctica com a educadora al costat dels infants i les seves famílies i de la formació que vaig fent, que a poc a poc m’he anat adonant d’aquesta importància de cuidar amb sensibilitat cada detall en els moments en què ens relacionem amb l’infant.

emmi-pikler_0

L’institut Emmi Pikler de Budapest, que es coneix amb el nom de Lóczy (fent referència al carrer on estava situat), acollia infants des del seu naixement fins  als sis anys d’edat, que per raons diverses no podien ser atesos pels seus familiars. En aquest centre es donava una gran importància a la formació que rebien les educadores, estudiant cada detall per poder portar-la a la pràctica, ja que la funció de maternitat que tenien les educadores del centre, en un context diferent del de la família, havia de garantir una relació personal-afectiva amb els infants. Tal i com ens explica Anna Tardos a l’article La mà de l’educadora, publicat per la Revista Infància de l’Associació de mestres Rosa Sensat nº11, 1992, que us recomano molt que llegiu per començar a conèixer alguns dels principis bàsics de Lóczy, l’educadora havia de ser “capaç de potenciar el necessari desenvolupament harmònic i equilibrat de la personalitat dels infants. Les educadores tractaven amb sensibilitat cada detall i donaven un gran valor a les actituds aparentment irrellevants en aquest contacte diari i regular entre l’adult i l’infant, dins d’un ambient càlid i humà”.

A partir de les reflexions d’Emmi Pikler, ens adonem com l’infant té unes necessitats vitals (d’afecte, d’autonomia, de jugar, d’alimentació, d’higiene, de moviment, de repòs…) que ha de satisfer per poder sentir el benestar necessari que el permetrà desenvolupar les seves capacitats afectives, motrius, cognitives i d’exploració en un ambient agradable i confortable.

Així doncs, en tots aquells moments en els quals ens relacionem amb l’infant per tenir-ne cura i satisfer aquestes necessitats bàsiques per assegurar el seu benestar, convé que se senti segur i equilibrat emocionalment, procurant-li una relació afectiva privilegiada que generi un clima de confiança. Convé que pensem en com ens relacionem amb l’infant, ja que com hem dit, necessita relacions personals estables i regulars amb les persones que en tenen cura per explorar amb tranquilitat l’entorn, amb algú que li ofereixi presència.

Aquests moments de vida quotidiana (d’alimentació, d’higiene, de descans, de relació, joc…) es repeteixen cada dia i, per tant, convé que els pensem i els oferim amb la màxima cura i organització possible, ja que això ajuda a l’infant a situar-se en el temps i a anar adquirint mica en mica una autonomia que li donarà llibertat en les seves accions. L’adult estableix una relació cooparticipativa amb l’infant oferint la seva presència i la seva mà quan ho necesiti o li demani.

Des de nadó, l’infant anirà expressant el seu comportament a partir de les sensacions i experiències que viu al costat de l’adult mentre en té cura, segons com toca el seu cos, se l’escolta, s’hi relaciona… L’adult estableix un plaer compartit, una relació afectuosa amb l’infant escoltant, oferint presència, confiança, seguretat, estimació, respecte… Anticipant i verbalitzant tot allò que va a fer, demanant permís, respectant els seus processos vitals i fent-lo partícip. Aquest contacte corporal proporcionarà informació a l’infant que rep del cos de l’adult que en té cura. El tacte a la pell serà un dia el tacte a les paraules, la manera en com poder acollir a l’altre, la manera en com direm les coses…

loczy

Si ens apropem a l’infant que volem atendre, anomenant-lo pel seu nom, buscant la seva mirada i esperem que s’adoni de la nostra presència, es prepararà perquè l’adult l’agafi per aquest plaer compartint. Si durant els moments de cura i relació, hi ha unes mans càlides i tendres que acompanyen a l’infant, a poc a poc es podrà anar relaxant i gaudint d’aquest moment junts, alhora que podrà estar tranquil jugant mentre espera el moment en què l’adult l’atendrà, perquè quan s’hi apropi, podrà viure una estona de relació privilegiada. Si l’adult evita els moviments bruscs i inesperats, que no anticipen ni esperen la resposta de l’infant, escolta i acull el ritme i el temps que necessita cada infant per respondre als gests, permetrà que el nadó pugui involucrar-se activament. Ja que els moviments tendres i delicats despertaran en l’infant desig de participar i involucrar-se activament.

En aquest sentit, l’adult facilitarà un clima de confiança, de calidesa i de respecte vers l’infant, ja que tal i com va explicar Myrtha Chokler en les Jornades Organitzades per Rosa Sensat: Vincle i Auotnomia (si ciqueu sobre el seu nom podreu veure un enllaç amb el vídeo de la seva conferència a les Jornades), “Un es construeix a partir de la mirada de l’altre”. L’adult és a prop per ajudar si l’infant ho demana, perquè està disponible, però no l’apressa i s’apropa o s’allunya més en funció del que necessiti. L’adult posa l’infant en un pla de subjecte actiu, per tal que l’infant vagi integrant els moviments que viu fins que senti el desig de fer aquests moviments que ha anat integrant per ell mateix. L’adult anirà imprengant d’empremtes en la memòria de l’infant i anirà acutant des de dins, fins que l’infant senti el desig de provar per ell mateix el que ha viscut, d’aquí en sorgirà la seva activitat autònoma.

Així doncs, tal i com es diu a l’article La mà de l’educadoraés necessari que l’adult toqui a l’infant amb mans dolces, amb mans que esperen resposta i que estan sempre disposades a rebre-la”. Si cuidem els moments íntims oferint una relació respectuosa amb l’infant, per tal d’assegurar el seu benestar i satisfacció en les seves necessitats corporals bàsiques, permetrem que l’infant pugui jugar concentrat, amb calma i tranquilitat.

Aquest joc, tal i com veurem al següent post, també sorgirà si oferim un entorn pensat i segur, amb objectes plurifuncionals, que permetin a l’infant actuar, agafar, que siguin oberts, propers… Distribuïts en espais amables i càlids, plens de qualitat emocional i segurs, tal i com va explicar l’educadora Montse Fabrés a les Jornades Vincle i autonomia citades anteriorment. Pensar un entorn amb materials i espais suficents, acurats i que permetin l’activitat lliure, ens ajudarà observar a l’infant quan fa les coses per ell mateix, fet que ens donarà Informació que podrem utilitzar per anar-li oferint tot allò que veiem que pot necessitar (com es pot veure a la següent imatge escollida del Pinterest).
98b83da99924a147ffe1684dc4d73fce

Espero que aquest post us convidi a la reflexió i que pogueu compartir les vostres experiències!. Ens llegim al proper!

Nota:

Les imatges d’aquest post en blanc i negre estan tretes de google i corresponen a imatges de Lóczy.

Bibliografia per a més informació sobre aquest tema:

Tardos, Anna. “La mano de la educadora”. Revista In-fàn-ci-a, 11, 1992: pàgines 14-18.

Katalin, Hevesi. “la participació del nen petit en l’atenció personal”. Revista In-fàn-ci-a, març-abril del 1993: pàgines 11-14.

Vince, Maria: “Cooperació: per què?”. Revista In-fàn-ci-a, 175,  juliol-agost del 2010: pàgines 10-13.

Falk, Judit. Lóczy, escoltar els infants. Temes d’in-fàn-ci-a, 58- Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat, 2008.

Anuncis

5 thoughts on “La importància d’establir relacions de confiança amb l’adult, per tal que l’infant pugui explorar l’entorn amb seguretat

  1. Retroenllaç: Petites Creacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s